|
|
“El meu pare era tenaç i d'una generositat extrema” |
 |
| Entrevista a: Anna Ortiz Autora de ‘L'Elies de Can Tunis, una vida de novel·la’
publicat el dia: 2010-10-13 12:29:22 |
Eva Albiol
A L'Elies de Can Tunis, una vida de novel·la (Stonberg, 2012), Anna Ortiz, autora i filla del protagonista de l'obra, ha volgut reflectir la vessant més personal d'aquest històric líder veïnal de la Marina. Com descriuria la figura de l'Elies Ortiz?
L'Elies era un veí del barri de Can Tunis i una persona molt especial. Ell va liderar tots els actes socials, fossin els que fossin, que van esdevenir al barri. Ja des que era molt jove va començar a col·laborar en tot el que podia i va treballar per als altres fins que va morir. Era una persona tenaç i d'una generositat extrema.
El seu pare era un líder veïnal molt estimat i proper a les necessitats socials. Què va representar per a Can Tunis?
Era una referent, un dels seus pilars.
I al inrevés. Que representava Can Tunis per a l'Elies Ortiz?
Era la seva vida. Aquell barri era per a ell un referent universal.
No és pas la primera novel·la publicada sobre el barri. I de fet, una és del seu pare. Per què l’ha decidit escriure?
Vaig pensar que hi havia una part de la vida del meu pare que no s'havia explicat i que la gent tenia dret a conèixer. Tota la seva tasca social l'havia explicat ell mateix al seu llibre. També s'havien explicat les coses que ell havia fet pel barri. Però faltava per explicar una part de la seva vida, la part més personal.
Què ha significat per a vostè haver publicat aquesta novel·la?
Poder reunir tres idees: el seu nucli personal; el barri, un nucli importantíssim; i la seva gran obra social, que crec que és insuperable. D'altra banda creia necessari reflectir que hi ha gent bona. Crec que cal reivindicar la bondat, sobretot ara.
El pròleg de la novel·la el signa l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Que representen per a vostè les seves paraules?
Personalment m'afalaga molt. Es tracta d'un agraïment de Jordi Pujol a tota la gent, no només a l'Elies, que ha fet una feina impressionant per uns barris amb unes dificultats extremes.
Julio Baños, amic personal del seu pare, diu que: "La millor història és la que expliquen els seus propis protagonistes''. Vostè, que també va ser protagonista d’aquesta història, hi està d’acord?
És veritat. Jo no em vaig adonar de la grandesa de la figura del meu pare fins que em vaig fer gran, i no només d'ell, sinó de molta gent del meu voltant, de la qual he après moltes coses.
Quin fet de la vida de l'Elies Ortiz li va emocionar més com a filla?
La seva vida va ser tan plena que m'és molt difícil triar-ne un. L'únic que puc dir és que escrivint aquest llibre he viscut unes emocions que ni tan sols sé com traduir en paraules. Estic convençuda que el meu pare, tot i no ser-hi, m'ha ajudat a escriure aquesta novel·la. |
| |
|
|
|
